Els humans hem perdut el costum de contemplar el cel de nit. Sovint ja no sabem distingir un planeta d’una estrella ni els moviments de la Lluna. La Lluna segueix bàsicament tres cicles diferents:
• El cicle sideral de 27 dies, 7 hores i 43 minuts.
La Lluna descriu trajectòries progressivament més altes al cel i diem que es troba en “ascendent”, o descriu trajectòries progressivament més baixes i diem que es troba en “descendent”.
• El cicle sinòdic, té una durada de 29 dies, 12 hores i 44 minuts.
La Lluna canvia de forma, és a dir, presenta diferents fases. Amb forma de D, creix, quan té forma de C, decreix.
• El cicle anomalístic: dura 27 dies, 13 hores i 18 minuts.
La Lluna s’acosta o s’allunya de la Terra seguint una el·lipse, i canvia, per tant, lleugerament la seva mida relativa.
La Lluna és a més de 380.000 km de distància. La seva gravetat sumada a la del Sol atreu periòdicament les aigües dels planeta i provoca les marees. El mar Mediterrani, com que és relativament petit, té unes marees molt modestes, de 20 cm d’alçada com a màxim. Les marees més importants del món tenen lloc en latituds mitjanes dels grans oceans. El moviment periòdic de l’aigua amunt i avall barreja els nutrients i l’oxigen i estimula la productivitat marina. Molts organismes marins sincronitzen la reproducció amb determinades fases de la Lluna perquè així les marees transporten millor els seus ous i les seves larves flotants.
A la Lluna plena se li atribueixen efectes relacionats amb el nombre de naixements, els crims, els suïcidis, les malalties mentals, els desastres naturals i els accidents, entre altres moltes coses. Però fins ara cap estudi científic no ha demostrat una relació causal amb la Lluna.
Segons la creença popular, el creixement dels cabells també està influït per la Lluna.
Les dones tenen incorporat un calendari biològic que marca el pas del temps. Són els cicles menstruals. De fet, “menstrual” procedeix del llatí “mensis”, que vol dir “mes”, que al seu torn ve de l’indoeuropeu “men”, que vol dir “Lluna”. Per tant, tradicionalment s’ha associat el cicle menstrual i el cicle lunar. La durada mitjana del cicle menstrual és de 28 dies, però es consideren normals tots els cicles que van de 24 a 32 dies
A més d’una suposada influència sobre les persones, es creu que la Lluna també exerceix una poderosa influència en el món vegetal. La fusta es tala a l’hivern quan no hi circula la saba, però segons la creença popular cal també tenir en compte la Lluna. El gruix d’un arbre varia de manera lleugera però significativa en funció del contingut d’aigua que té als vasos, i aquest contingut d’aigua varia en funció de la fase lunar.
Molts altres aspectes de la vida a pagès són d’alguna manera condicionats per la Lluna. En qualsevol feina que hagi de fer al camp, des de netejar un rec, podar els fruiters o sembrar, té en compte la Lluna. Segons la tradició, cada hortalissa té el seu moment.
Els moviments de la Lluna també serveixen per mesurar el temps. El calendari occidental és lunisolar: la durada de l’any és solar però les divisions en mesos i en setmanes són lunars. Segurament per això en moltes llengües el primer dia de la setmana es dedica a la Lluna: dilluns.
La Lluna ens fascina i ens atrau amb la mateixa intensitat que atrau els mars i els oceans. Aquesta atracció es va veure culminada l’any 1969 quan l’home va aconseguir trepitjar-la.
A nivell simbòlic pot dir-se que el Sol i la Lluna van ser uns dels primers déus de l'home. Així va néixer la Astrolatría. En la religió cretenca es rendia culte a una deessa Mare, assimilada unes vegades a la Terra i altres a la Lluna.
La mateixa lluna va ser, durant molts segles, un veritable misteri no només pel seu cicle lumínic, sinó per la seva correspondència amb la menstruació de la dona.
Per als papús és aquest astre el primer marit de les seves dones. La menstruació és la prova de la relació que hi ha entre les unes l'altra. A Cambodja la lluna plena equival al començament de la bona sort. I a l'antic Egipte es pensava que la lluna estava representada per diversos déus. Així és que quan està plena s'interpreta com l'obertura de l'ull d'Horus.
Més d'una dotzena de països pertanyents a Oceania, Àfrica i Àsia, tenen a les seves banderes una lluna com a símbol.
Apropant-nos encara més al simbòlic barrejat amb el esotèric de de la lluna, és a totes les religions i fins i tot en l'heràldica: L'església catòlica celebra la Pasqua de Resurrecció el diumenge següent al pleniluni posterior al 20 de cada març. Queden així interrelacionades les festes de Carnestoltes, Quaresma i Setmana Santa. Els jueus també celebren la seva Pasqua a la meitat de la lluna de març. Els mahometans, celebren el seu mes del Ramadà en el novè mes lunar. En heràldica trobem la lluna rares vegades en fase de plena, però si en els seus diferents cambres, especialment en els creixents, ocupant espais en escuts d'armes.
La lluna és, sense cap dubte, la mestra o guia del viure a diari entre la natura. És la companya de viatge que il·lumina el camí a les nits o les ultimes i apurades hores de cada jornada. Fins es deia, i de fet ho sembla, que caminant i mirant a la lluna, aquesta va al mateix compàs del caminant.
Per als que sempre han estar pendents del cel, també ha estat el que avui diríem una "dona del temps". En les seves diferents fases, coloració, brillantor i altres senyes que s'assoleixen diàriament és la que prediu les pluges, tempestes, vents i bonances ... que s'acosten.
