QUÈ ÉS LA LLUNA BLAVA

Parlem de "Lluna blava" quan en un mateix mes tenim dos dies amb fase de Lluna plena.

Com el cicle de fases lunars és de 29 dies i els mesos tenen 30-31 dies de tant en tant (aproximadament cada 4 anys) coincideix una Lluna plena el dia 1 0 2 i el dia 30 o 31 de mes. És el que succeirà avui divendres 31 d'agost (ja va ser Lluna plena el dia 2 d'agost).

I per què es diu "blau"?

Sembla ser que es tracta d'un problema de traducció. En anglès el concepte "blue" fa referència tant al color blau com a la traducció col·loquial de "traïdor", així doncs estaríem parlant d'una "Lluna traïdora o inesperada" ja que no és habitual que puguem veure dos Llunes plenes en el mateix mes. El nom del fenomen es va popularitzar tant que fins va donar nom a una famosa balada.

Blue Moon

La Lluna no canviarà de color aquest divendres. L'únic canvi de tonalitat que apreciem a la Lluna és quan surt per l'horitzó, adquirint un color vermellós i això és causa de la nostra atmosfera, no al nostre satèl · lit (l'efecte de difusió Rayleigh).

Quan la Terra s'ha vist sacsejada per erupcions volcàniques, l'efecte de lluna o sol vermells és perceptible fins i tot quan aquests es troben lluny de l'horitzó. Últimament no sortim d'ensurts, i quan un volcà es dorm a Islàndia, un altre es desperta a Sud-amèrica. Les partícules grans es dipositen ràpidament a terra, però les més petites, inferiors en grandària a una micra, arriben fins a les capes altes de l'atmosfera, on poden romandre mesos o fins i tot anys. Si són prou petites, entra en acció l'anomenada dispersió de Rayleigh, el resultat és una major difusió de la llum en longituds d'ona curtes a favor de les d'ona llarga, és a dir, la llum blava es dispersa en altres direccions, i la qual arriba nostres ulls té una major proporció de llum vermella. Per això veiem capvespres vermells i cels blaus.

No obstant això, de vegades la situació és just la contrària: la llum vermella es fa a un costat, fent que sol i lluna adquireixin un bell color blau.

Una de les primeres referències sobre aquest fenomen prové de l'historiador romà Plutarc. L'any 44 abans de Crist, una erupció del volcà Etna va cobrir el cel de Roma amb tonalitats vermelles. Al cap d'un temps, la pols de l'atmosfera es sediment i es va poder veure clarament un sol blau. En diverses ocasions es van observar així mateix sols blaus, deguts a erupcions volcàniques. L'esdeveniment més espectacular, àmpliament documentat, va tenir lloc el 1883, amb motiu de l'erupció del volcà Krakatoa. Les cròniques de l'època ens diuen que el sol es veia de color blau.

Més estrany encara va ser el succés del Cotopaxi el 1880: l'erupció d'aquest volcà va permetre veure breument un impressionant sol verd. Digne de la millor pel · lícula de ciència-ficció.

La lluna blava és un fenomen extraordinari. Perquè succeeixi, ha de donar-se un conjunt de condicions molt específiques. Les partícules responsables, presents a la tmósfera en quantitat suficient, han de ser gairebé monodispersas, és a dir, han de tenir totes una mida similar, i que aquest oscil · li entre 0.5 i 1 micres de ràdio. També han de ser partícules poc absorbents. Com l'habitual és que els aerosols atmosfèrics tenen un rang de mides molt ampli, aquestes circumstàncies no solen donar-se.

És la seva excepcionalitat la que ha provocat que a través del temps aquesta lluna es consideri màgica amb determinades qualitats i considerades com a bones per l'addició d'energia a objectius desitjats, especials per a adquirir major consciència espiritual, trobant favorable per a l'establiment d'objectius i intencions que han de ser grans, importants i elevats Quan un pren la decisió d'enfocar l'energia d'una Lluna Blava s'ha i es pot fer mitjançant l'elecció de l'àrea de la vida o àrees que semblen les més significatives en aquest moment en la nostra vida, com el amor i la felicitat, la salut física, la prosperitat, la protecció i la curació.

Una Lluna Blava és una Lluna d'objectius.

Referències:

Més informació:

H.C. van de Hulst, “Light Scattering by Small Particles”. Dover Publications Inc. Nyeva York 1957

H. Horvath, G. Metzig, O. Preining y R. F. Pueschel,”Observation of a blue sun over New Mexico, U.S.A., on 19 april 1991″ Atmospheric Environment V.28. nº4, 621-630, 1994

William M Porch, “Blue moons and large fires” Applied Optics, V.28, nº10, p.1778-1784, 1989

William M.Porch, David S. Ensor, Robert J. Charlson, Jost Heintzenberg ,”Blue moon: is this a property of background aerosol?”.  Applied Optics V.12 nº1, pp. 34-36, 1973

http://blog.astroaficion.com/

http://amazings.es/2011/06/21/luna-azul/

SIMBOLOGIA LUNAR

1. El simbolisme de la lluna es manifesta en correlació amb el del sol. Els seus dos caràcters més fonamentals deriven, d'una banda, que la lluna està privada de llum pròpia i no és més que un reflex del sol, per altra banda, que travessa fases diferents i canvia de forma. Per això simbolitza la dependència i el principi femení (excepte excepcions), així com la periodicitat i la renovació. En aquest doble aspecte és símbol de transformació i creixement.

2. La lluna és un símbol dels ritmes biològics: «Astre que creix, decreix i desapareix, la vida està sotmesa a la llei universal de l'esdevenir, del naixement i de la mort ... la lluna té una història patètica el mateix que la de l'home ... però la seva mort no és mai definitiva ... Aquest perpetu retorn a les seves formes inicials, aquesta periodicitat sense fi, fan que la lluna sigui per excel·lència l'astre dels ritmes de la vida ... Controla tots els plans còsmics regits per la llei de l'esdevenir cíclic: aigües, pluja, vegetació, fertilitat ... ».

3. La lluna simbolitza també el temps que passa, el temps viu del que és la mesura per les seves fases successives i regulars. «La lluna és instrument de mesura universal ... El mateix simbolisme vincula entre si la lluna, les aigües, la pluja, la fecunditat de les dones, la dels animals, la vegetació, el destí de l'home després de la mort i les cerimònies d'iniciació. Les síntesis mentals possibilitades per la revelació del ritme lunar posen en correspondència i unifiquen realitats heterogènies, les seves simetries d'estructura o analogies de funcionament no haurien pogut descobrir si l'home primitiu no

hagi percebut intuïtivament la llei de variació periòdica de l'astre ».

4. La lluna també és el primer mort. Durant tres nits, cada mes lunar està com morta, desapareix ... Posteriorment desapareix i augmenta en brillant. De la mateixa manera es creu que els morts adquireixen una nova modalitat d'existència. La lluna per a l'home

és el símbol d'aquest passatge de la vida a la mort i de la mort a la vida, també es considera, en bastants pobles, com el lloc d'aquest passatge, igual que els llocs subterranis. Per això «nombroses divinitats lunars són alhora ctòniques i funeràries: Men, Persèfone i probablement Hermes ...» El viatge a la lluna o fins i tot la casa immortal a la lluna després de la mort terrenal es reserven, segons certes creences, a els privilegiats: sobirans, herois, iniciats, mags.

5. La lluna és símbol de coneixement indirecte, discursiu, progressiu, fred. La lluna, astre de les nits, evoca metafòricament la bellesa i també la llum en la immensitat tenebrosa. Però no és aquesta llum més que un reflex de la del sol, la lluna és només el símbol del coneixement per reflex, és a dir, del coneixement teòric, conceptual, racional, per això es relaciona amb el simbolisme de l'òliba. també per això la lluna és yin amb relació al sol yang: és passiva, receptiva. És l'aigua en relació al foc solar, el fred amb relació a la calor, al nord i l' hivern simbòlics oposats al sud i a l'estiu.

6. La lluna produeix la pluja, els animals aquàtics, professa Huai-nan tse, creixen i decreixen amb ella. Passiva i productora d'aigua, és font i símbol de fecunditat. S'assimila a les aigües primordials de les que procedeix la manifestació. És el receptacle dels gèrmens del renaixement cíclic la copa que conté el licor d'immortalitat: per això se l'anomena soma, com aquest licor. De la mateixa manera, Ibn al-Fand la considera copa que conté el yin del coneixement i els xinesos veuen la llebre que tritura els ingredients que serveixen per preparar l'elixir de vida; d 'ella procedeix la rosada que posseeix les mateixes virtuts.

7. En l'hinduisme, l'esfera de la lluna és el terme de la via dels ancestres (pitri-yana). Aquests no estan alliberats de la condició individual, però produeixen el renovament cíclic. Les formes adquirides es dissolen en ella, les formes no desenvolupades d' ella emanen. Això evoca el paper transformador de Shiva el emblema és una mitja lluna. La lluna és a més el regent dels cicles hebdomadari i mensual. El moviment cíclic (fase creixent i minvant) pot relacionar amb el simbolisme lunar de Jano: la lluna és alhora la porta del cel i la porta de l' infern, Diana i Hécate, i el cel que es tracta és el cim de l'edifici còsmic. La sortida del cosmos s'efectua únicament per la porta solar. Diana seria l'aspecte favorable, Hécate l'aspecte temible de la lluna.

8. La festa de la lluna, la deessa és Heng-ugo, és una de les tres grans festes anuals xineses: té lloc en el quinzè dia del vuitè mes, a la lluna plena del equinocci de tardor. El sacrifici consisteix en fruits, coques ensucrades que es fabriquen i venen en aquesta ocasió i una branca de flors de amarant vermell. Els homes no participen en la cerimònia. És manifestament una festa de les collites: també aquí la lluna és símbol de fecunditat. La lluna és d'aigua, és l'essència del yin, com el sol, està habitada per un animal, que és una llebre o un GRIPAU. Els pobles altaics saludaven la lluna nova demanant felicitat i sort. Els estonians, els finesos i els yakutos celebren els matrimonis en la lluna nova. També per a ells és símbol de fecunditat.

9. De vegades la lluna està afectada per un símbol nefast. Per als samoiedo seria «l'ull dolent» de Num (el cel), el «ull bo» seria el sol. Entre els maies, per exemple, el déu Itzamna (casa de la resplendor = cel), fill de l'ésser suprem s'assimila al déu solar Kinich Ahau (Senyor-Rostre del sol). Per això Ixchel, deessa de la lluna, era la seva companya, però també el seu aspecte hostil, malvat, que presenta els mateixos trets que ell, tot i que porta sobre el front una diadema de serps, atribut de les deesses. La lluna dirigeix ​​la renovació periòdica, tant sobre el pla còsmic com sobre el terrestre vegetal, animal i humà. Les divinitats lunars comprenien entre els asteques als déus de l'embriaguesa, d'una banda, ja que el borratxo que s'adorm i desperta havent oblidat de tot és una expressió de la renovació periòdica, per altra banda, perquè l'embriaguesa acompanya els banquets, els quals se celebren per les collites i són per tant l'expressió de la fertilitat. Es tornen a trobar aquí els ritus de sega, presents en totes les civilitzacions agràries. Els asteques cridaven a les divinitats de l'embriaguesa «els quatre conills». És notòria la gran importància del conill en el bestiari lunar. També entre els asteques la lluna és filla de Tlaloc, déu de les pluges, associat igualment al foc. En la major part dels còdexs mexicans la lluna es representa amb una mena de recipient en forma de mitja lluna, ple d'aigua, sobre el qual destaca la silueta d'un conill. Entre els maies és símbol de mandra i llicència sexual. També és la patrona de la teixidura i, sobre això, té l'aranya com a atribut.

10. Entre els inques, segons Means, la lluna tenia quatre accepcions simbòliques. En primer lloc es considerava com divinitat femenina, sense relació amb el sol, després com déu de les dones, enfront del sol dels homes, després com a esposa del sol, engendrant amb ell les estrelles, per fi, en l'últim estat de la seu pensament socioreligios com l'esposa incestuosa del sol, el seu germà, divinitats ambdues, filles del déu suprem urànic Viracocha. A més de la seva funció primordial de reina dels cels i arrel del llinatge imperial inca, regnava sobre el mar i els vents, sobre reines i princeses, i era la patrona dels naixements.

11. Però la divinització de les dues grans lluminàries no fa sempre de la lluna l'esposa del sol. Així, per als indis general del Brasil central i nord-oriental, aquest astre és una divinitat masculina que no presenta cap vincle de parentiu amb el sol. Arreu del món semític del sud (aràbic, surarábigo, etiòpic), la lluna és igualment de sexe masculí i el sol de naturalesa femenina, ja que per aquests pobles nòmades i caravaners la nit és dolça i que roman, propicia als viatges. També entre altres pobles no nòmades la lluna és de naturalesa masculina. És el guia de les nits.

12. En la tradició jueva la lluna simbolitza al poble dels hebreus. Així com la lluna canvia d'aspecte, l'hebreu nòmada modifica contínuament els seus itineraris. Adam és el primer home a començar una vida errant, Caín és un vagabund. Abraham rep una ordre de Déu dient-li que abandoni el seu país i la casa del seu Pare, la seva temeritat pateix la mateixa sort: la diàspora, el jueu errant, etc. Els cabalistes comparen la lluna que s'amaga i es manifesta a la filla del rei. La lluna apareix i es retira, alterna les fases visibles amb les invisibles. Al Gènesi, Tamar embarassada està a punt de donar a llum: «tenia dos bessons en el seu si. En l'instant de parir, un d'ells va treure una mà, la llevadora es la va prendre i li va lligar un fil escarlata, dient: Aquest va sortir primer. Però com ell retirés la mà, va ser el seu germà qui va sortir. Va dir ella: Quina bretxa que t'has obert!, I li va cridar Peres. Va sortir després el seu germà, el que tenia a la mà el fil escarlata i li va cridar Zèrah. »Ara bé, el nom de la palmera és tamar, en la qual es troba al mateix temps el masculí i el femení. Per això, segons el Bahir, els nens de Tamar es comparen al sol i la lluna que surt i torna a entrar per deixar passar el sol primer.

13. La lluna (en aràbic Qamar) s'esmenta molt sovint en l'Alcorà. Com el sol, és un dels signes del poder de Alláh. Creada per Alláh la lluna li ret homenatge. Alláh l'ha sotmès als homes per mesurar el temps, en particular mitjançant les seves fases. La seva

cicle permet el càlcul dels dies. Però en el dia del judici es veurà partir-se la lluna, s'ajuntarà amb el sol i es eclipsarà ». Hi ha dos calendaris en l’ islam: un solar, per les necessitats de l'agricultura, un altre lunar, per raons religioses, ja que la lluna regula els

actes canònics. L'Alcorà mateix empra un simbolisme lunar. Les fases de la lluna i la mitja lluna evoquen la mort i la resurrecció. Ibn al-Mottaz, deu segles abans que Victor Hugo, va trobar aquesta imatge cèlebre: Contempla la bellesa de la mitja lluna que, recentment apareguda esquinça amb els seus raigs de llum les tenebres. Com una falç de plata, que entre flors que brillen en la foscor, sega narcisos. El primer que ens arriba a la ment quan es vol descriure una cosa excessivament bella i mostrar la seva extrema perfecció és a dir: un aspecte semblant a la lluna ... Per Jalal-od Din Rumi, «el Profeta reflecteix a Déu com la lluna reflecteix la llum del sol. Així el místic que viu del fulgor de Déu s'assembla a la lluna, per la qual es guien de nit els pelegrins ».

14. Com la terra, el sol i els elements, la lluna serveix de garantia en les fórmules usuals del jurament irlandès. El calendari cèltic, que coneixem en la seva forma Luno-solar de Coligny, era originalment lunar: «per aquest astre (la lluna) els gals regulen els seus mesos i anys, així coma seus segles de trenta anys» (Plini, Història Natural).

15. En les taques de la lluna es veu representat tot el bestiari lunar segons la imaginació dels diferents pobles. A Guatemala i Mèxic figuren un conill i algunes vegades un gos. Al Perú un jaguar o una guineu. Però, tant al Perú com en el folklore europeu, certes tradicions veuen els trets d'un rostre humà, mentre que, seguint una tradició dels inques, estan fetes de pols que el sol havia llançat per gelosia a la cara d'aquella per enfosquir-la , per trobar-la més brillant que ell. Per als iacut, les taques de la lluna representen una nena que porta sobre les espatlles un penjador amb dues galledes d'aigua. La mateixa imatge és completada per un Mimbral entre els buriato. A Europa es va donar una figuració anàloga, la qual es troba també entre alguns pobles de la costa nord-oest d'Amèrica, com ara els tlingit i els haida. Els tàrtars de l'Altai veuen

-hi un vell caníbal, que va ser arrabassat a la terra pels déus per protegir la humanitat. Els pobles altaics veuen una llebre. Gossos llops i óssos habiten la lluna o apareixen en els mites que concerneixen als seus canvis de fases com a Àsia central, particularment entre els gold, els ghiliaks i buriato.

16. a) La lluna, el disc aparent és de la mateixa dimensió que el del sol, té en astrologia un paper particularment important. Simbolitza el principi passiu, però fecund, la nit, la humitat, el subconscient, la imaginació, el psiquisme, la son, la receptivitat, la dona i tot l'inestable, el transitori i el subjecte a influència, per analogia amb el seu paper astronòmic de reflector de la llum solar. La lluna capgira el zodíac en 28 dies i alguns historiadors pensen que el zodíac lunar de 28 cases (avui dia poc usat en l'astrologia occidental) és més antic que el zodíac solar de 12 signes, això explica la importància de la lluna en totes les religions i tradicions. Els budistes creuen que Buddha va meditar 28 dies sota la figuera, és a dir, un mes lunar o un cicle perfecte del nostre món sublunar, abans

d'assolir el nirvana i arribar al coneixement perfecte dels misteris del món. Els brahmans ensenyen que per sobre de l'estat humà hi ha 28 estats angèlics o paradisíacs, és a dir, que la influència lunar també s'exerceix tant en els plànols subtils i sobrehumans com en el món físic. Els hebreus relacionen el zodíac lunar amb les mans d'Adam Kadmon, l'home universal, 28 és el nombre de la paraula cHaLaL = vida, i de les falanges de les dues mans. La dreta, la que beneeix, està en relació amb la lluna creixent, i la sinistra, la qual llança els maleficis, amb els 14 dies de la lluna minvant. Les imatges simbòliques de les 28 morades lunars hindús figuren en la Astronomie Indienne l'abat Guérin

b) Font d'innombrables mites, llegendes i amb la imatge de diverses divinitats (Isis, Ishtar, Artemis, Diana, Hécate ...), la lluna és símbol còsmic que s'ha estès a totes les èpoques, des de temps immemorials fins als nostres dies , d'un a un altre horitzó. A

través de la mitologia, el folklore, els contes populars i la poesia aquest símbol fa a la divinitat de la dona i la potència fecundant de la vida, encarnada en les divinitats de la fecunditat vegetal i animal, foses en el culte de la Gran Mare (Mater Magna).

Aquest corrent perdurable i universal es perllonga a través del simbolisme astrològic, que associa l'astre de les nits la impregnació de la influència maternal sobre l'individu pel que fa mare, aliment, mare-calor, mare-carícia mare-univers afectiu. Per al astròleg, la lluna testimonia, en el si de la constel· lació del naixement de l'individu, la part de l'ànima animal, representada en aquesta regió, on domina la vida infantil, arcaica, vegetativa, artístiques i anímica de la psique. La zona lunar de la personalitat és aquesta zona

nocturna, inconscient, crepuscular dels nostres tropismes, de les nostres pulsions instintives. És la part del primitiu que dorm a nosaltres, viva encara en el somni, els somnis, els fantasmes, l'imaginari, i que modela la nostra sensibilitat profunda. És la sensibilitat de l'ésser íntim lliurat al encanteri silenciós del seu jardí secret, de la impalpable cançó de l'ànima, refugiat al paradís de la seva infància, replegat en si mateix, arraulit en un somni de la vida, sinó lliurat a l'embriaguesa de l’instin , abandonat al trànsit d'un calfred vital que porta el seu ànima capritxosa, vagabunda, bohèmia, fantàstica, quimèrica, al gust de l'aventura ...

17. La lluna també és el símbol del somni i l'inconscient com a valors nocturns. Entre els dogon la guineu pàl·lid Yurugu, mestre de l'endevinació l'únic que coneix la primera paraula de Déu, que no habita l'home més que en els seus somnis, simbolitza la lluna. Però l'inconscient i el somni formen part de la vida nocturna. El complex simbòlic lunar i inconscient s'associa a la nit els elements aigua i terra, amb les qualitats de fred i d'humitat, per contraposició al simbolisme solar i conscient, el qual associa al dia els

elements aire i foc i les qualitats de calor i sequera. La vida nocturna, el somni, l'inconscient i la lluna són termes que s'emparenten amb el domini misteriós del doble, sorprèn, en aquest sentit, veure associada a la lluna la bella metàfora de la llança de l'eco en una llegenda buriata. Segons la interpretació de Paul Diel (Introduction), la lluna i la nit simbolitzen la imaginació malsana sortida del subconscient, afegim que l'autor entén per subconscient «la imaginació enaltidora i repressora». Aquesta simbolització s'aplica, en nombroses cultures, a tot un seguit d'herois o divinitats que són lunars, nocturns, incomplerts i malèfics.

18. «La Lluna-o el Crepuscle-arcà major del Tarot, segons certs intèrprets, expressaria  els  llims, l'esperit en la matèria, la neurastènia, la tristesa, la soledat, les malalties, el fanatisme, la falsedat, la falsa seguretat, les aparences enganyoses, la falsa ruta, el robatori comès pels familiars o servidors, les promeses sense valor, el treball, la conquesta penosa de la veritat, la instrucció pel dolor o les il·lusions, les decepcions, les trampes, el xantatge i les pèrdues . Aquest arcà completa les significacions del Enamorat i, com aquesta làmina, correspon en astrologia a la sisena casa horoscòpica. Afegim que la Lluna d'un Tarot francès del començament de segle XVIII

citat per Gérard van Rijnbeck, reprodueix no dos gossos bordadors com en els jocs corrents, sinó una vaca, una cigonya i una ovella, la qual cosa remet a l'atribució tradicional dels animals domèstics a la sisena casa horoscòpica ». Convé però examinar aquesta làmina de més a prop: la lluna se'ns presenta dividida en tres plans. Del disc lunar blau, sobre el qual es dibuixa un perfil en forma de mitja lluna, parteixen 29 raigs: set blaus, set blancs i, més petits, quinze vermells. Entre el cel i la terra hi ha vuit gotes blaves, sis vermelles i cinc grogues que semblen ser aspirades per la lluna. El sòl groc està accidentat i no té més que dues plantetes de tres fulles, mentre que, en el fons del paisatge, a dreta i esquerra, s'aixequen dues torres emmerletades amb xamfrans que semblen estar una a cel obert i l'altra tancada. Al centre del paisatge, dos gossos color carn (o un llop i un gos) estan enfrontats amb la gola obertes semblant udolar, i es pot pensar que el de la dreta agafa una de les gotes blaves. Finalment, en el terç més baix de la làmina, enmig d'un mirall d'aigua blava, ratllat de negre, avança un enorme cranc vist pel llom, igualment blau. Aquests tres plans ben diferents són els dels astres, la terra i les aigües. La lluna que els domina només il il·lumina per reflex i aspira cap a ella totes les emanacions d'aquest món, tinguin aquestes el color del

esperit i la sang, l'ànima i la seva potència oculta o l'or triomfant de la matèria. Els dos gossos cerbers, guardians i psicopompos, borden a la lluna i ens recorden que a través de tota la mitologia grega han estat els animals consagrats a Artemis, caçadora lunar, i

a Hécate tan poderosa al cel com en els inferns, com ho suggereixen les dues torres, límits dels dos mons oposats. Fins i tot el cranc ha estat associat sovint a la lluna per la seva marxa de davant cap enrere, semblant a la de l'astre. Però la lluna s'ha considerat sempre com mentidera i no hem de quedar en aquestes aparences d'ordre còsmic, ja que aquesta làmina té una significació més profunda i d'ordre psíquic «La lluna, diu Plutarc, és l'estatge dels homes bons després de la seva mort . Porten allí una vida que no és ni divina, ni benaurada, però no obstant això exempta de

preocupació fins a la seva segona mort. Doncs l'home ha de morir dues vegades ». D'aquesta forma la lluna és l'estada dels humans entre la desencarnació i la segona mort, que preludiarà el nou creixement. Les ànimes, en forma de gotes, de tres colors diferents, corresponent potser a tres graus de espiritualització, pugen llavors cap a la lluna i, si els gossos les volen espantar és per impedir sobrepassar els límits prohibits per on s’ extraviaria la imaginació. El món dels reflexos i les aparences no és el de la realitat. L'únic present en les aigües blaves inundades de claredat lunar és el cranc, recorda al signe astrològic del Càncer que tradicionalment és el domicili de la lluna i afavoreix el retorn a si mateix, l'examen de consciència. Com l'escarabat egipci devora el que és transitori i participa en la regeneració moral. A la via de la il il·luminació mística on ens condueix el arcà dissetè (l'Estrella), la lluna aclareix el camí, sempre perillós, de la imaginació, de la màgia, mentre que el sol obre la via règia de la raó i l'objectivitat.

Chevalier, Jean i Gheerbrant,, Alain. Diccionari dels símbols, Barcelona, ​​Herder, 1986,

ESDEVENIMENTS ASTRONÒMICS 2012

ESDEVENIMENTS DE GENER DE 2012

2012:01:01 08:17 Quart creixent

2012:01:02 22:31 La lluna en l'apogeu (404.553 km)

2012:01:03 01:16 la Lluna en conjunció amb Júpiter, 4.84 ° N de Júpiter

2012:01:04 05:02 La Terra en el periheli (0.983 UA)

2012:01:09 09:32 Lluna plena

2012:01:13 17:11 Venus en conjunció amb Neptú, 1/8 ° S de Neptú

2012:01:14 02:37 la Lluna en conjunció amb Mart, 8.42 ° S de Mart

2012:01:16 11:10 Quart minvant

2012:01:16 17:00 la Lluna en conjunció amb Saturn, 06/11 ° S de Saturn

2012:01:18 00:34 La lluna al perigeu (369.989 km)

2012:01:19 22:52 Saturn en quadratura

2012:01:22 08:29 Júpiter en quadratura

2012:01:22 14:05 la Lluna en conjunció amb Mercuri, 4.70 ° N de Mercuri

2012:01:23 09:42 Lluna nova

2012:01:26 15:14 la Lluna en conjunció amb Venus, 27/6 ° N de Venus

2012:01:30 13:30 la Lluna en conjunció amb Júpiter, 4.38 ° N de Júpiter

2012:01:30 19:37 La lluna en l'apogeu (404.287 km)

2012:01:31 06:12 Quart creixent

ESDEVENIMENTS DE FEBRER DE 2012

2012:02:07 10:49 Mercuri en conjunció superior

2012:02:07 23:56 Lluna plena

2012:02:10 04:42 Venus en conjunció amb Urà, 0,31 ° N de Urà

2012:02:10 07:13 la Lluna en conjunció amb Mart, 01/09 ° S de Mart

2012:02:11 19:58 La lluna al perigeu (367.998 km)

2012:02:12 23:09 la Lluna en conjunció amb Saturn, 5.98 ° S de Saturn

2012:02:14 08:38 Mercuri en conjunció amb Neptú, 1.20 ° S de Neptú

2012:02:14 19:07 Quart minvant

2012:02:19 22:36 Neptú en conjunció

2012:02:22 00:37 Lluna nova

2012:02:23 02:39 la Lluna en conjunció amb Mercuri, 5.63 ° N de Mercuri

2012:02:25 21:02 la Lluna en conjunció amb Venus, 12/03 ° N de Venus

2012:02:27 05:45 la Lluna en conjunció amb Júpiter, 3.72 ° N de Júpiter

2012:02:27 15:51 La lluna en l'apogeu (404.822 km)

2012:03:01 03:23 Quart creixent

ESDEVENIMENTS DE MARÇ DE 2012

2012:03:01 03:23 Quart creixent

2012:03:03 22:09 Mart en oposició

2012:03:05 11:21 Mercuri màxima elongació a l'est (18.21 °)

2012:03:05 13:54 Mercuri en conjunció amb Urà, 2.50 ° N de Urà

2012:03:08 01:29 la Lluna en conjunció amb Mart, 9.11 ° S de Mart

2012:03:08 11:41 Lluna plena

2012:03:10 11:55 La lluna al perigeu (362.441 km)

2012:03:11 05:10 la Lluna en conjunció amb Saturn, 5.92 ° S de Saturn

2012:03:14 07:57 Venus en conjunció amb Júpiter, 03/01 ° N de Júpiter

2012:03:15 03:28 Quart minvant

2012:03:18 18:58 Mercuri en conjunció amb Urà, 23/4 ° N de Urà

2012:03:20 07:07 Equinocci de Primavero

2012:03:21 21:17 Mercuri en conjunció inferior

2012:03:22 13:51 la Lluna en conjunció amb Mercuri, 1.44 ° N de Mercuri

2012:03:22 16:38 Lluna nova

2012:03:24 20:38 Urà en conjunció

2012:03:26 00:04 la Lluna en conjunció amb Júpiter, 2/3 ° N de Júpiter

2012:03:26 07:50 La lluna en l'apogeu (405.744 km)

2012:03:26 21:28 la Lluna en conjunció amb Venus, 1.83 ° S de Venus

2012:03:27 08:36 Venus màxima elongació a l'est (46.04 °)

2012:03:30 21:43 Quart creixent

ESDEVENIMENTS D'ABRIL DE 2012

2012:04:03 23:18 la Lluna en conjunció amb Mart, 8.30 ° S de Mart

2012:04:06 21:21 Lluna plena

2012:04:07 00:16 la Lluna en conjunció amb Saturn, 6.00 ° S de Saturn

2012:04:07 19:08 La lluna al perigeu (358.390 km)

2012:04:13 12:52 Quart minvant

2012:04:15 20:05 Saturn en oposició

2012:04:18 19:28 Mercuri màxima elongació a l'oest (27.49 °)

2012:04:18 21:28 la Lluna en conjunció amb Mercuri, 7/4 ° N de Mercuri

2012:04:21 09:20 Lluna nova

2012:04:22 15:40 La lluna en l'apogeu (406.413 km)

2012:04:22 19:13 la Lluna en conjunció amb Júpiter, 2.36 ° N de Júpiter

2012:04:22 22:45 Mercuri en conjunció amb Urà, 2.00 ° S d'Urà

2012:04:25 05:38 la Lluna en conjunció amb Venus, 5.73 ° S de Venus

2012:04:29 12:01 Quart creixent

2012:05:01 10:30 la Lluna en conjunció amb Mart, 31/07 ° S de Mart

ESDEVENIMENTS DE MAIG DE 2012

2012:05:01 10:30 la Lluna en conjunció amb Mart, 31/07 ° S de Mart

2012:05:04 20:03 la Lluna en conjunció amb Saturn, 15/6 ° S de Saturn

2012:05:06 05:13 La lluna al perigeu (357.062 km)

2012:05:06 05:37 Lluna plena

2012:05:12 23:49 Quart minvant

2012:05:13 15:20 Júpiter en conjunció

2012:05:19 18:43 La lluna en l'apogeu (406.469 km)

2012:05:20 06:40 la Lluna en conjunció amb Mercuri, 02/06 ° N de Mercuri

2012:05:20 14:37 la Lluna en conjunció amb Júpiter, 1.74 ° N de Júpiter

2012:05:21 01:50 Lluna nova

2012:05:22 07:51 Mercuri en conjunció amb Júpiter, 0,39 ° N de Júpiter

2012:05:22 23:28 la Lluna en conjunció amb Venus, 4.72 ° S de Venus

2012:05:23 22:48 Neptú en quadratura

2012:05:27 13:08 Mercuri en conjunció superior

2012:05:28 22:19 Quart creixent

2012:05:29 08:32 la Lluna en conjunció amb Mart, 6.41 ° S de Mart

2012:06:01 03:32 la Lluna en conjunció amb Saturn, 20/6 ° S de Saturn

2012:06:01 22:27 Mercuri en conjunció amb Venus, 0,19 ° N de Venus

ESDEVENIMENTS DE JUNY DE 2012

2012:06:01 03:32 la Lluna en conjunció amb Saturn, 20/6 ° S de Saturn

2012:06:01 22:27 Mercuri en conjunció amb Venus, 0,19 ° N de Venus

2012:06:03 14:34 La lluna al perigeu (358.569 km)

2012:06:04 13:14 Lluna plena

2012:06:06 03:15 Venus en conjunció inferior

2012:06:08 04:19 Mart en quadratura

2012:06:11 00:44 Quart minvant

2012:06:16 04:23 La lluna en l'apogeu (405.780 km)

2012:06:17 10:00 la Lluna en conjunció amb Júpiter, 1.12 ° N de Júpiter

2012:06:18 02:16 la Lluna en conjunció amb Venus, 6/2 ° N de Venus

2012:06:19 17:06 Lluna nova

2012:06:21 01:05 Solstici

2012:06:21 18:53 la Lluna en conjunció amb Mercuri, 5.53 ° S de Mercuri

2012:06:26 00:54 la Lluna en conjunció amb Mart, 5.37 ° S de Mart

2012:06:27 05:32 Quart creixent

2012:06:28 10:24 la Lluna en conjunció amb Saturn, 5/6 ° S de Saturn

2012:06:29 22:27 Urà en quadratura

2012:07:01 03:40 Mercuri màxima elongació a l'est (25.74 °)

ESDEVENIMENTS DE JULIOL DE 2012

2012:07:01 03:40 Mercuri màxima elongació a l'est (25.74 °)

2012:07:01 19:10 La lluna al perigeu (362.379 km)

2012:07:03 20:54 Lluna plena

2012:07:04 20:09 La Terra en l'afeli (1.017 UA)

2012:07:11 03:51 Quart minvant

2012:07:13 19:26 La lluna en l'apogeu (404.716 km)

2012:07:15 04:58 la Lluna en conjunció amb Júpiter, 0,49 ° N de Júpiter

2012:07:15 06:17 Saturn en quadratura

2012:07:15 16:32 la Lluna en conjunció amb Venus, 3.83 ° N de Venus

2012:07:19 06:27 Lluna nova

2012:07:20 09:36 la Lluna en conjunció amb Mercuri, 0,53 ° S de Mercuri

2012:07:24 21:10 la Lluna en conjunció amb Mart, 3.98 ° S de Mart

2012:07:25 17:25 la Lluna en conjunció amb Saturn, 5.70 ° S de Saturn

2012:07:26 10:58 Quart creixent

2012:07:28 21:52 Mercuri en conjunció inferior

2012:07:29 10:37 La lluna al perigeu (367.320 km)

ESDEVENIMENTS D'AGOST DE 2012

2012:08:02 05:29 Lluna plena

2012:08:09 20:58 Quart minvant

2012:08:10 00:51 La lluna en l'apogeu (404.044 km)

2012:08:11 22:33 la Lluna en conjunció amb Júpiter, 0,11 ° S de Júpiter

2012:08:13 21:46 la Lluna en conjunció amb Venus, 0,55 ° N de Venus

2012:08:15 11:34 Venus màxima elongació a l'oest (45.80 °)

2012:08:15 00:56 Mart en conjunció amb Saturn, 2.68 ° S de Saturn

2012:08:16 05:25 la Lluna en conjunció amb Mercuri, 3.39 ° S de Mercuri

2012:08:16 14:00 Mercuri màxima elongació a l'oest (18.69 °)

2012:08:17 17:55 Lluna nova

2012:08:22 02:02 la Lluna en conjunció amb Saturn, 24/05 ° S de Saturn

2012:08:22 08:25 la Lluna en conjunció amb Mart, 2.22 ° S de Mart

2012:08:23 20:05 La lluna al perigeu (369.807 km)

2012:08:24 14:16 Neptú en oposició

2012:08:24 15:56 Quart creixent

2012:08:31 16:00 Lluna plena

ESDEVENIMENTS DE SETEMBRE DE 2012

2012:09:07 07:35 La lluna en l'apogeu (404.250 km)

2012:09:07 11:59 Júpiter en quadratura

2012:09:08 13:13 la Lluna en conjunció amb Júpiter, 0,62 ° S de Júpiter

2012:09:08 15:17 Quart minvant

2012:09:10 14:32 Mercuri en conjunció superior

2012:09:12 17:17 la Lluna en conjunció amb Venus, 3.58 ° S de Venus

2012:09:16 04:11 Lluna nova

2012:09:16 13:28 la Lluna en conjunció amb Mercuri, 5.56 ° S de Mercuri

2012:09:18 13:32 la Lluna en conjunció amb Saturn, 4.81 ° S de Saturn

2012:09:19 05:05 La lluna al perigeu (365.700 km)

2012:09:19 22:34 la Lluna en conjunció amb Mart, 0.15 ° S de Mart

2012:09:22 16:47 Equinoccion de Tardor

2012:09:22 21:43 Quart creixent

2012:09:29 09:21 Urà en oposició

2012:09:30 05:20 Lluna plena

ESDEVENIMENTS D'OCTUBRE DE 2012

2012:10:05 02:09 La lluna en l'apogeu (405.155 km)

2012:10:05 11:40 Mercuri en conjunció amb Saturn, 3.16 ° S de Saturn

2012:10:05 23:09 la Lluna en conjunció amb Júpiter, 0,92 ° S de Júpiter

2012:10:08 09:35 Quart minvant

2012:10:12 16:39 la Lluna en conjunció amb Venus, 5.90 ° S de Venus

2012:10:15 14:05 Lluna nova

2012:10:16 04:07 la Lluna en conjunció amb Saturn, 4.47 ° S de Saturn

2012:10:17 03:58 La lluna al perigeu (360.638 km)

2012:10:17 04:26 la Lluna en conjunció amb Mercuri, 27/1 ° N de Mercuri

2012:10:18 15:43 la Lluna en conjunció amb Mart, 2.02 ° N de Mart

2012:10:22 05:33 Quart creixent

2012:10:25 10:34 Saturn en conjunció

2012:10:26 23:32 Mercuri màxima elongació a l'est (24/08 °)

2012:10:29 21:51 Lluna plena

ESDEVENIMENTS DE NOVEMBRE DE 2012

2012:11:01 17:13 La lluna en l'apogeu (406.045 km)

2012:11:02 03:20 la Lluna en conjunció amb Júpiter, 0,90 ° S de Júpiter

2012:11:07 02:38 Quart minvant

2012:11:11 16:17 la Lluna en conjunció amb Venus, 11/05 ° S de Venus

2012:11:12 20:32 la Lluna en conjunció amb Saturn, 4.20 ° S de Saturn

2012:11:14 00:12 Lluna nova

2012:11:14 00:41 la Lluna en conjunció amb Mercuri, 1.01 ° N de Mercuri

2012:11:14 13:03 La lluna al perigeu (357.392 km)

2012:11:16 11:47 la Lluna en conjunció amb Mart, 4.02 ° N de Mart

2012:11:17 17:41 Mercuri en conjunció inferior

2012:11:20 16:32 Quart creixent

2012:11:22 09:06 Neptú en quadratura

2012:11:27 03:09 Venus en conjunció amb Saturn, 0,52 ° S de Saturn

2012:11:28 16:48 Lluna plena

2012:11:28 21:19 La lluna en l'apogeu (406.334 km)

2012:11:29 03:06 la Lluna en conjunció amb Júpiter, 0,64 ° S de Júpiter

ESDEVENIMENTS DE DESEMBRE DE 2012

2012:12:03 03:33 Júpiter en oposició

2012:12:05 01:15 Mercuri màxima elongació a l'oest (20.55 °)

2012:12:06 17:34 Quart minvant

2012:12:10 12:23 la Lluna en conjunció amb Saturn, 3.94 ° S de Saturn

2012:12:11 15:10 la Lluna en conjunció amb Venus, 1.59 ° S de Venus

2012:12:12 02:23 la Lluna en conjunció amb Mercuri, 1.12 ° S de Mercuri

2012:12:13 01:09 La lluna al perigeu (357.137 km)

2012:12:13 10:44 Lluna nova

2012:12:15 10:19 la Lluna en conjunció amb Mart, 5.49 ° N de Mart

2012:12:20 07:20 Quart creixent

2012:12:21 13:13 Solstici

2012:12:25 23:19 La lluna en l'apogeu (406.078 km)

2012:12:26 02:18 la Lluna en conjunció amb Júpiter, 0,41 ° S de Júpiter

2012:12:26 03:47 Urà en quadratura

2012:12:28 12:24 Lluna plena

Font: http://astrored.org/efemerides/eventos/2012/12

Últ rev. 30/03/2012 09:33