I EN POSAR-NOS DEMPEUS...DESCOBRIR ELS ESTELS: RARA ALINEACIÓ PLANETÀRIA EL 28/02/26

L'alineació planetària del 28 de febrer del 2026 es presenta com un esdeveniment excepcional que convida a aprofitar l'energia universal. Aquest dia, sis planetes (Mercuri, Venus, Saturn, Júpiter, Urà i Neptú) es reuniran visualment al llarg de l'eclíptica una hora després del capvespre, oferint un espectacle astronòmic que no es repetirà en més de dues dècades.

Quatre planetes es podran observar a simple vista (tot i que trobar Mercuri pot ser complicat), mentre que Urà i Neptú requereixen binoculars o un telescopi. L'hora i l'adreça d'observació depèn de la ubicació. Aquest tipus de fenòmens celestes són força poc comuns, especialment quan quatre planetes brillants poden veure's alhora sense ajuda òptica. El que fa encara més especial aquesta “desfilada” és la seva visibilitat al capvespre, més còmoda per a la majoria d'observadors que les alineacions de matinada.

• Millor hora: aproximadament 1 hora després de la posta de sol

• Finestra de visibilitat: de finals de febrer a principis de març (varia segons la ubicació)

El 28 de febrer és una data intermèdia –el moment en què els planetes apareixen més agrupats per a moltes ubicacions del món. Segons on visquis, la millor data d'observació pot caure uns dies abans o després.

El 28 de febrer del 2026, Mercuri estarà apropant-se al final del seu període de visibilitat vespertina després d'assolir la seva màxima separació del Sol a principis de mes. Es veurà molt baix sobre l'horitzó occidental, a la constel·lació de Peixos, poc després de la posta de sol. Mercuri es posa ràpid, només serà visible durant poc temps —probablement menys d'una hora.

Venus serà impossible de passar per alt. Brillant amb magnitud −3.9 a la constel·lació d'Aquari, dominarà el cel occidental i servirà com el punt de referència més fàcil per localitzar Mercuri i els altres planetes. Encara que Venus és el planeta més brillant de l'alineació, també estarà molt baix al cel, cosa que exigeix observar a primeres hores de la nit i comptar amb un horitzó oest clar. La tarda del 27 de febrer, Venus passarà a uns 5° de Mercuri. El 28 de febrer, els dos planetes continuaran veient-se molt a prop. Tot i això, la seva proximitat al Sol i la baixa altura sobre l'horitzó faran que sigui més difícil distingir-los.

Una mica més alt que Venus, Saturn brillarà amb la seva característica llum groga suau a la constel·lació de Peixos. A diferència de les estrelles, la seva llum es veurà estable i sense parpelleig. La posició de Saturn el converteix en un pont visual important entre els planetes propers a l'horitzó (Mercuri i Venus) i les zones més altes de l'alineació.

Neptú s'ubicarà molt a prop de Saturn a la constel·lació de Peixos —a un 1° de distància! Encara que és invisible a simple vista, es pot detectar amb binoculars o un petit telescopi sota cels foscos. Si primer trobes Saturn, Neptú és molt més fàcil de localitzar escanejant la zona propera.

Urà apareixerà molt més alt sobre l'horitzó, a la constel·lació de Taure. Tot i que tècnicament es pot veure sense ajuda òptica en condicions perfectes de cel molt fosc, es recomanen encaridament els binoculars. A més, Urà estarà no gaire lluny del cúmul estel·lar de les Plèiades —la distància entre tots dos serà d'uns 5°. Les Plèiades (visibles a simple vista sota cels foscos) poden ajudar-te a trobar el planeta tènue més ràpid.

Al costat oposat del cel —alt al sud-est— Júpiter brillarà intensament. Estarà a la constel·lació de Bessons, no gaire lluny de les brillants estrelles Càstor i Pòl·lux.

Com a extra, la Lluna il·luminada al 90% apareixerà molt a prop de Júpiter -la distància entre tots dos serà d'uns 4°. Com a desavantatge, la Lluna gairebé plena també il·luminarà el cel, fent que planetes tènues com Urà siguin més difícils de veure.